Corren temps de gregarismes. El desordre global, la crisi de les democràcies liberals i les incerteses que pesen sobre les societats post-industrials, fan emergir, a tot Europa i arreu del món, amplis moviments populistes i nacionalistes. L’emoció submergeix la raó. I el retorn a uns orígens mistificats, el replegament identitari, apareixen com a respostes plausibles […]

Vet aquí l’11-S, preludi d’una tardor incerta. Un període que s’anuncia agitat, farcit de perills… on podem percebre tanmateix alguna espurna d’esperança. Enguany, la Diada està marcada per l’empresonament dels dirigents polítics més destacats de l’independentisme. Una evidència es va imposant entre la ciutadania, malgrat les seves opinions diverses, fins i tot contraposades, pel que fa al […]

Pero esta vez no es el fantasma del comunismo, helando la sangre en las venas de los poderosos, sino el espectro del populismo, degradando la arquitectura de las democracias liberales. Suecia, paradigma de Estado social y democracia avanzada, acaba de unirse al nutrido pelotón de países donde se manifiesta un fuerte giro de la opinión […]

Evocar la possibilitat de morir per una causa no és cap banalitat. Qui hagi conegut, durant uns anys si més no, la dictadura franquista, qui hagi participat de la resistència obrera o democràtica al règim, ho sap prou bé. I qui, en temps més recents, ha vist les guerres dels Balcans, l’esclat de l’odi nacional […]

Els moviments nacionalistes – el «procés» n’ha engendrat un de molt potent – requereixen sempre mites fundacionals, apel·len constantment a les emocions i, de manera no menys sistemàtica, recorren al victimisme com a font legitimadora de la seva superioritat moral. La brutal actuació policial de l’1-O va fornir una sòlida base a aquest discurs. Tanmateix, […]

Si la «revolució dels somriures» hagués adoptat el calendari promogut en el seu dia pels jacobins – i suprimit dotze anys més tard per Napoleó -, les sessions parlamentàries dels 6 i 7 de setembre haurien passat a la història com «les Jornades de Fructidor». La lírica del «procés» no ha arribat, però, tan lluny. […]

Voldria tancar aquesta trilogia estiuenca d’humor amb una autèntica perla de la tradició jiddisch, una paràbola que constitueix una classe magistral de filosofia. És ben sabut que l’humor és una cosa molt seriosa. La ironia o el sarcasme neixen de les pròpies condicions materials d’existència de les comunitats humanes que hi recorren, i en porten […]

És característic de tots els nacionalismes la consideració del «poble» com a receptacle de les més altes virtuts. Unes qualitats que, naturalment, el diferencien de la resta de nacions del seu entorn, totes més o menys bàrbares. Així, doncs, és sabut que els catalans som una gent endreçada i industriosa, oberta al món, dialogant i […]

L’ humor és una necessitat vital. I, en política, encara més. Fer escarni dels adversaris resulta relativament fàcil. Tenir un esguard crític sobre les nostres pròpies conviccions, ser capaç de riure de nosaltres mateixos, esdevé potser més complicat. Aquest exercici constitueix, però, un recomanables antídot contra el dogmatisme i el seu trist corol·lari, el sectarisme. […]

No és probable que vegeu el famós apatxe, sorgit de la ploma de Karl May, llençat al galop per valls i muntanyes de la Catalunya interior. El nostre petit país no pateix la febre d’identificació amb les tribus ameríndies que travessa bona part d’Europa. Tot i que, si no estem immersos en aquesta moda, no […]