Ha estat un regal de la vida poder conèixer al Lluís i compartir amb ell dos anys de vida parlamentària. La seva immensa cultura i la inesgotable memòria ens ha ofert a la Patrulla Nipona moments memorables, especialment quan més falta ens feia per pujar-nos la moral. Però res comparable amb la fortalesa moral amb la que ha defensat les seves profundes conviccions i la dignitat i generositat que ens ha demostrat durant aquesta condemnada legislatura. Al final ha pagat la pena.

Creieu que actualment és fàcil trobar una persona íntegra? Jo crec que no, perquè la integritat és un valor que s’adiu amb els temps sòlids; i els nostres són temps líquids, fins i tot crec que es poden qualificar de vaporosos. Doncs, jo n’he conegut un: el president del grup parlamentari Catalunya Sí Que Es Pot, en Lluís Rabell, amb qui vaig compartir una legislatura que se’ns va fer eterna però que només va durar dos anys. En Lluís és un home incorruptible; un home que no es deixa subornar per cap cant de sirena. Un home fidel sempre als seus principis, humanistes i d’esquerres.

La generositat és una altra característica que el defineix. Generós amb el seu temps, que dedicava sense recança al grup, al Parlament i a la ciutadania. Generós intel·lectualment: ens regalava cançons que composava ell mateix, ens oferia els seus pensaments i els seus coneixements, ens recitava versos, ens il·lustrava amb cites de pensadors coneguts, ens explicava històries al·legòriques… De mans generoses -grans!- i de panxa també generosa -li agrada menjar!

Un home melancòlic, però amb sentit de l’humor (no tots els melancòlics en tenen, dissortadament); un home tendre, enamorat de la seva companya i també del Manolo, un dels seus gats; un home que durant els dos anys de legislatura alguna vegada es va sentir com un ós damunt d’un bloc de gel surant sol enmig de l’oceà. Espero que en cap d’aquells moments ingrats i glacials oblidés que tenia al seu costat companys que t’estimàvem. Jo, per exemple.

Salud y feliz cumpleaños.

Allà on l’amor parla en francès i l’amistat en català. On un tuit esdevé filosofia i Brassens un referent cultural. On l’única bandera és el compromís social (i la lluita veïnal!!!). Allà, just allà on la política destil·la dignitat i el cor es tenyeix de vermell, posem que parlo de’n Rabell.

Saviesa, criteri, ètica i coherència. Tot junt en una sola persona és rar de veure, però el Lluís ho té. Ha estat un veritable plaer compartir moments convulsos amb ell. Res millor que les seves narracions d’anècdotes històriques o de faules per trobar les claus de fons o per relativitzar allò que, quan tot es mou, costa d’entendre o d’ubicar on toca.

Quan vaig encapçalar a Girona l’artefacte polític anomenat Catalunya Sí que es Pot que havia d’esdevenir un fenomen de masses… i es va quedar només en fenomen, la meva filla em va preguntar qui aniria de cap de llista per Catalunya. Quan li vaig dir que seria en Lluís, em va contestar: “Ah, és molt bo, el conec de l’associació de veïns”.

Jo no el coneixia, i he de confessar que després de dos anys d’haver treballat amb ell, ha superat les expectatives que em va generar la meva filla: no només ha aguantat amb dignitat, -sempre a punt d’ignició, això sí-, les cabronades amb què ens han anat obsequiant, sinó que no ha deixat mai de ser persona i de tenir al cap la idea política de la justícia social i de l’emancipació per la que es va deixar embolicar en aquesta aventura.

Un cop liquidada per inanició l’aventura, el Parlament ha perdut un polític de classe, dels d’abans, però jo he guanyat un amic i ell també.

No he conegut persona més culta que ell, si a això li sumes la lleialtat i la bondat que emana en cada gest i en cada paraula seva fan un conjunt difícil de trobar, envejable. Per molt anys, boss!