El proper dissabte se celebrarà l’Assemblea de Federalistes d’Esquerres. Estic convençut que totes i tots som conscients de la importància d’aquest encontre i de les decisions que s’hi adoptaran. El moment social i polític és ple d’incerteses. L’indult dels líders independentistes ha distès l’atmosfera política a Catalunya i ha permès d’obrir un temps de diàleg. Però aquest està encara a les beceroles. I, d’una altra banda, el necessari retrobament “Catalunya endins” ni tan sols forma part de l’agenda del Govern de la Generalitat. El “procés” ha fracassat, però ha deixat un pou d’amargor en el si de la nostra societat. La disputa insomne entre ERC i la post-convergència no s’ha acabat. I això dificulta avançar cap a qualsevol sortida de l’atzucac. ERC oscil·la constantment entre el pragmatisme – que la duu a donar llum verda a la tramitació dels PGE – i una gestualitat abrandada. Mentre, Puigdemont mira de posar pals a les rodes des de la realitat paral·lela de Waterloo. No hi ha més sortida que el diàleg. Tothom ho sap. Però la batalla entre els uns i els altres per encapçalar les negociacions en nom de l’independentisme pot provocar estralls. Pensem que la situació del govern progressista de Pedro Sánchez es pot complicar en els propers mesos, que la sortida de la pandèmia està marcada pel retorn de la inflació, que les reformes socials no seran fàcils d’implementar…

En aquest context, la veu d’una associació com la nostra, tot i la modèstia dels seus recursos, té una rellevància que ultrapassa aquestes limitacions. El federalisme forneix un discurs de racionalitat enfront de la inflamació nacionalista. Ho ha fet com a “resistència” en els moments àlgids del “procés”. Ara, li toca fer-ho esbossant una perspectiva cooperativa a la crisi territorial i, alhora, un nou pacte de convivència entre catalans. En aquest sentit, reprenem i el bo i millor de l’esperit integrador del catalanisme popular i ens inscrivim, actualitzant-la, en el que ha estat una de les tradicions més arrelades del moviment obrer. Per descomptat, no ens correspon pas a nosaltres – ni de bon tros! – pilotar cap negociació. Hi ha governs legítims i partits representatius que la duran a terme. Federalistes d’Esquerres pot, això sí, contribuir a generar un estat d’opinió positiu entre la ciutadania, donant un nom a les aspiracions difuses de molta gent i fent palesa l’existència d’una alternativa que respon a les exigències del nostre temps: una fita federal cap a la qual ens cal avançar des de la realitat i els marcs autonòmics existents.

Naturalment, el ressò que tingui la nostra veu depèn en primer lloc de nosaltres mateixos. Depèn de la nostra organització i de la nostra coherència. Aquests últims dies ha circulat un manifest que, amb un cert to alarmista, crida a preservar l’esperit i el nom de la nostra associació. No sembla que sigui això el que hi ha realment en discussió. El debat se situa més aviat en l’àmbit de les tasques de Federalistes d’Esquerres per incidir en la situació descrita, per guanyar influència en la societat civil, per pesar en els esdeveniments… Els millors discursos necessiten un suport material per a ser efectius. Vet aquí el vertader nus de l’Assemblea. Res no podria ser més erroni que embrancar-nos en falses discussions, carregant-les d’emotivitat. Res no podria embolicar tant un debat com conduir-lo al marge dels marcs democràtics pautats de què ens hem dotat. Les dinàmiques de manifestos i rèpliques, lluny d’aclarir els termes de discrepàncies perfectament legítimes, tendeixen a sobredimensionar-les i a emmetzinar-les. Moltes i molts de nosaltres tenim prou experiència militant per haver viscut situacions organitzatives que, en prendre aquest biaix, esdevingueren ingovernables. No ens equivoquem, doncs. Si som una organització viva i democràtica, sempre tindrem punts de vista diferents i debats oberts entre nosaltres. Però no hi ha enemics a batre, ni conspiracions a desfer en les nostres fileres. Si l’Assemblea aborda de manera endreçada el seu ordre del dia i la discussió dels reptes que ha d’encarar Federalistes d’Esquerres – val a dir, si mirem decididament cap a enfora –, això esdevindrà evident per a tothom i qualsevol malentès s’esvairà. Més que mai, necessitem una Assemblea d’enfortiment i de treball. Una Assemblea fraternal, digna d’una gent autènticament federalista i d’esquerres com som totes i tots nosaltres.

1/11/2021

Lluís Rabell