Hay una realidad que no muestran los datos macroeconómicos, pero que miles de barceloneses y barcelonesas viven cotidianamente. Los datos son alentadores: la tasa de paro en la ciudad, un 7,3%, es la más baja desde 2008. La economía local se ha recuperado después de la pandemia. Sin embargo, sigue habiendo profundas desigualdades sociales. La inflación ha agravado las condiciones de vida de un colectivo que no siempre detectan los radares de los analistas de coyuntura: los trabajadores pobres.

Basta visitar algunos barrios, hablar con sus entidades vecinales, para darse cuenta de ello. Hace unos días, nuestro equipo de campaña tuvo ocasión de hacerlo en Roquetes y Trinitat Nova. Al azar de una conversación en la calle entre dos vecinas pudimos oír frases como “no me llega el dinero para pagar todos los recibos”. Desde la Asociación de Vecinos de Roquetes nos lo confirmaron: los perfiles de las personas que piden ayuda han ido cambiando; ahora, distribuyen alimentos a personas que, a pesar de tener un empleo, no pueden hacer frente a los gastos más elementales de su hogar. Personas que no encajan en las pautas asistenciales de los servicios sociales, pero que lo están pasando mal. Esta realidad, poco percibida, tiene sin embargo una incidencia muy grande en la cohesión social. Nada puede haber más disgregador de la convivencia – ni más corrosivo para la autoestima – que los agravios comparativos y la lucha de pobres contra pobres para acceder a las ayudas públicas.

Pero, más allá de ciertas políticas redistributivas – Jaume Collboni se ha comprometido a crear una “Renta BCN”, complementaria de las ayudas que reciben las familias más vulnerables -, la respuesta, la respuesta progresista que necesitan estos barrios, debe sobrepasar el marco de la solidaridad. Necesitamos generar actividad y oportunidades de trabajo, trabajo de calidad, en todos los distritos, dirigiéndonos muy especialmente a las nuevas generaciones. Los posibles polos dinamizadores se vislumbran en instituciones o recursos ya existentes. En Trinitat Nova, conocimos la extraordinaria labor del Instituto Tecnológico de Barcelona, líder y referente en toda España por cuanto se refiere a la formación profesional en áreas como la programación, la digitalización o la robótica.

Es indiscutible que necesitamos seguir atrayendo talento a nuestra ciudad. Como teniente de alcalde, Jaume Collboni inauguró a finales de 2021 el Barcelona International Welcome Desk, un centro destinado a facilitar a emprendedores, investigadores o estudiantes extranjeros los trámites para instalarse y poner en marcha su actividad. Pero también abunda el talento en nuestros barrios. El reto es hacerlo emerger. Algunas experiencias exitosas del Plan de Barrios podrían servirnos de inspiración, adaptando los proyectos y situándolos en una escala más ambiciosa. A modo de ejemplo, el programa Prometeus ha permitido, mediante ayudas y acompañamiento, que jóvenes de familias con rentas bajas accedieran a estudios universitarios y titulaciones superiores. ¿Por qué no concebir proyectos que incentiven el interés de chicos y chicas – ellas poco presentes todavía en las profesiones tecnológicas – y les encaminen hacia estas formaciones de futuro? Podemos obtener sin duda grandes resultados, favoreciendo sinergias entre los diferentes centros formativos y los dispositivos de Barcelona Activa. ¿Por qué no imaginar incubadoras de empresas, quizás un campus, que hicieran de un distrito como Nou Barris un referente de las industrias tecnológicas y de la investigación en este campo? Debemos soñar a lo grande, si de verdad queremos transformar la vida de nuestros barrios.

Y es que difícilmente podríamos promover la justicia social si no fuéramos capaces de crear este tipo de núcleos tractores de todo el ecosistema económico – servicios, comercios, equipamientos… – que eleven el nivel de vida general y fijen a los jóvenes en los barrios, haciendo posibles proyectos vitales atrayentes. Los Planes de Barrio deben cumplir su misión reparadora de las desigualdades de la mano de unas inversiones municipales que requieren ser más equitativamente distribuidas. Es necesario romper con la inercia de un centro urbano dinámico… y una periferia que arrastra los pies. Una dinámica tan injusta como derrochadora del enorme potencial de desarrollo que late en la ciudad. Desde los barrios de montaña hasta la Barceloneta, desde el Besòs hasta la Marina del Prat Vermell, todo es Barcelona.

Lluís Rabell

(Candidatura PSC. Plan de Barrios y Participación)

8/04/2023

Artículo publicado en la revista vecinal “Línia”

——————————-

Fer emergir el potencial dels barris

       Hi ha una realitat que no mostren les dades macroeconòmiques, però que milers de barcelonines i barcelonins viuen quotidianament. Dades encoratjadores: la taxa d’atur a la ciutat, un 7’3 %, és la més baixa des de l’any 2008. L’economia local s’ha recuperat prou bé després de la pandèmia. Tanmateix, romanen profundes desigualtats. La inflació ha agreujat les condicions de vida d’un col·lectiu que no sempre detecten els radars dels analistes de conjuntura: els treballadors i treballadores pobres.

            N’hi ha prou de visitar alguns barris, de parlar amb les seves entitats veïnals, per adonar-se´n. Fa uns dies, el nostre equip de campanya va tenir ocasió de fer-ho a Roquetes i a Trinitat Nova. A l’atzar d’una conversa al carrer entre dues veïnes poguérem sentir frases com “no m’arriben els diners per pagar tots els rebuts”. Des de l’Associació de Veïns de Roquetes ens ho van confirmar: els perfils de les persones que demanen ajuda ha anat canviant; ara distribueixen aliments a persones que, tot i tenir feina, no poden fer front a les despeses més elementals de la seva llar. Persones que no encaixen en les pautes assistencials dels serveis socials, però que ho estan passant malament. Aquesta realitat, poc percebuda, té nogensmenys una incidència molt gran en la cohesió social. No hi pot haver res més disgregador de la convivència – ni més corrosiu per a l’autoestima – que els greuges comparatius i la lluita de pobres contra pobres per accedir als ajuts públics.

            Però, més enllà de certes polítiques redistributives – Jaume Collboni s’ha compromès a crear una “Renda BCN”, complementària dels ajuts que reben les famílies més vulnerables -, la resposta, la resposta progressista que necessiten aquests barris, ha d’ultrapassar el marc de la solidaritat. Necessitem generar activitat i oportunitats de treball, treball de qualitat, a tots els districtes, adreçant-los molt especialment a les noves generacions. Els possibles pols dinamitzadors s’albiren en institucions o recursos ja existents. A Trinitat Nova, vam conèixer l’extraordinària tasca de l’Institut Tecnològic de Barcelona, capdavanter i referent a tot Espanya pel que fa a la formació professional en àrees de programació, digitalització o robòtica.

És indiscutible que necessitem seguir atraient talent a la nostra ciutat. Com a tinent d’alcalde, Jaume Collboni va inaugurar a finals de 2021 el Barcelona International Welcome Desk, un centre pensat per facilitar a emprenedors, investigadors o estudiants estrangers els tràmits per instal·lar-se i endegar llur activitat. Però de talent també en tenim als nostres barris. El repte és fer-lo emergir. Algunes experiències reeixides del Pla de Barris podrien servir d’inspiració, adaptant els projectes i situant-los en una escala més ambiciosa. A tall d’exemple, el programa Prometeus ha permès, mitjançant ajuts i acompanyament, que joves de famílies amb rendes baixes accedissin a estudis universitaris i titulacions superiors. Per què no concebre projectes que incentivin l’interès de nois i noies – elles poc presents en les professions tecnològiques – i els encaminin cap aquestes formacions de futur? Podem obtenir sens dubte grans resultats si afavorim sinergies entre els diferents centres formatius i els dispositius de Barcelona Activa. Per què no imaginar incubadores d’empreses, tal volta un campus, que fessin d’un districte com Nou Barris un referent de les indústries tecnològiques i de la recerca en aquest camp? Hem de somniar en gran, si de debò volem transformar la vida dels nostres barris.

            Difícilment podríem promoure la justícia social si no fóssim capaços de crear aquesta mena de nuclis tractors de tot l’ecosistema econòmic – serveis, comerços, equipaments… – que elevin el nivell de vida general i fixin el jovent als barris, fent-hi possibles projectes vitals atraients. Els Plans de Barri han de complir la seva missió reparadora de les desigualtats de la mà d’unes inversions municipals que requereixen ser més equitativament distribuïdes. Cal trencar amb la inèrcia d’un centre dinàmic i una perifèria que arrossega els peus. Una dinàmica tan injusta com malbaratadora de l’enorme potencial de desenvolupament que batega a la ciutat. Des dels barris de muntanya fins a la Barceloneta, des del Besòs fins a la Marina del Prat Vermell, tot és Barcelona.

            Lluís Rabell

            (Candidatura PSC. Pla de Barris i Participació)

            8/04/2023

            Article publicat a la revista veïnal “Línia”