Entrevista “El Punt Avui” 28/6/2020

“El 6 i 7 de setembre del 2017 es va presentar al Parlament l’esbós del que seria una república catalana. I aquest esbós era el d’un estat autoritari”

  • “Aplicar el 155 el 8 de setembre hauria estat un mal menor”.

Després d’una incursió tem­po­ral en la política ins­ti­tu­ci­o­nal, que el va dur a encapçalar, el 2015, la llista Cata­lu­nya Sí que es Pot al Par­la­ment en plena eclosió del procés, Lluís Rabell exer­ceix ara de jubi­lat amb la vista encara molt posada en els ava­tars de l’actu­a­li­tat. No ha dei­xat la militància veïnal i a Fede­ra­lis­tes d’Esquer­res, i ha tin­gut temps per enlles­tir un lli­bre que no hau­ria de tri­gar a veure’s publi­cat.

El seu pas per la política par­la­mentària no va ser pre­ci­sa­ment com­pla­ent, oi?
Depèn del que s’esperés cadascú. Jo ja tenia molt pre­sent que no anava a una tro­bada amis­tosa a un pati d’escola, sinó que em ficava en una situ­ació com­plexa. Va ser tens, i dur per moments, però també va ser un apre­nen­tatge molt valuós.
Com diu l’eslògan, “ho tor­na­ria a fer”, doncs?
Sí, sí. Quan vius una experiència tan intensa i rica com va ser aque­lla legis­la­tura, només pots estar agraït d’haver-hi par­ti­ci­pat i haver vis­cut un període històric, per dir-ho d’alguna manera.
En aquells anys, i encara ara també, vostè va ser un fla­gell de l’inde­pen­den­tisme?
Això seria molt pre­tensiós i donar-me una importància que no tinc. Jo no he estat cap fla­gell de res ni de ningú, sen­zi­lla­ment em dedico a expres­sar una opinió política des de l’esquerra fede­ral que és crítica amb l’inde­pen­den­tisme.
Dei­xem-ho, doncs, que vostè ha estat un crític insis­tent amb l’inde­pen­den­tisme.
Això és així, i a més és una rea­li­tat que s’ha anat con­so­li­dant al llarg dels anys del procés. El meu esguard no era el mateix el 2011, quan aquest movi­ment va aga­far una gran embran­zida, que en els anys següents. Cada cop he anat tenint una mirada més crítica sobre la dinàmica del procés i sobre la mateixa pers­pec­tiva política de l’inde­pen­den­tisme. Des d’aquesta pers­pec­tiva, els esde­ve­ni­ments del 2017, i molt par­ti­cu­lar­ment el que va pas­sar el 6 i 7 de setem­bre al Par­la­ment, van ser uns moments de con­so­li­dació en aquest esguard crític.
L’esmena, doncs, és tant al procés com o a l’inde­pen­den­tisme com a ide­o­lo­gia?
Les dues coses van vin­cu­la­des. Aquest procés va supo­sar pas­sar d’un debat teòric a un com­bat polític con­cret, en la mesura que aquell 6 i 7 de setem­bre es va pre­sen­tar al Par­la­ment l’únic pro­jecte arti­cu­lat i con­cret d’inde­pendència per a Cata­lu­nya, un esbós del que seria una república cata­lana. I aquest esbós era el d’un estat auto­ri­tari. I això no va ser una casu­a­li­tat ni crec que sigui fruit d’una mala nit dels redac­tors del pro­jecte de llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica.
La reacció de l’Estat va ser l’ade­quada?
El govern de Rajoy va actuar mala­ment, en la mesura que va dei­xar podrir un pro­blema sense abor­dar-lo, en lloc d’inten­tar recon­duir-lo en ter­mes polítics. Pel que fa al que va pas­sar el 6 i 7 de setem­bre, també va dei­xar que les coses anes­sin massa lluny. Va reac­ci­o­nar tard, mala­ment i de la pit­jor manera pos­si­ble. El 6 i 7 de setem­bre va haver-hi una rup­tura de l’orde­na­ment jurídic, i si calia una actu­ació admi­nis­tra­tiva de l’Estat hau­ria d’haver estat en aquell moment, evi­tant tot el que va pas­sar després.
O sigui, calia haver apro­vat abans el 155?
Apli­car el 155 el 8 de setem­bre hau­ria estat un mal menor. Hauríem evi­tat mals majors si hi hagués hagut una inter­venció admi­nis­tra­tiva ales­ho­res, en lloc de dei­xar que les coses anes­sin més lluny, arri­bant a un enfron­ta­ment com el que es va pro­duir l’1-O, amb una inter­venció poli­cial que va ser un des­as­tre, i arri­bant al drama de la DUI fallida i la repressió que ha vin­gut després.
Com veu l’empre­so­na­ment de polítics amb qui va com­par­tir cam­bra?
Sem­pre m’he pro­nun­ciat a favor del seu alli­be­ra­ment. És un des­propòsit que esti­guin a la presó. Una cosa és que la seva acció sigui repro­va­ble política­ment, o que puguin tenir una certa res­pon­sa­bi­li­tat penal per com es van con­duir els fets del 6 i 7 de setem­bre, però les acu­sa­ci­ons que se’ls han fet i les con­seqüències que estan patint em sem­blen total­ment fora de mida.
Vostè es con­fessa fede­ra­lista. Creu que a l’Estat espa­nyol hi ha una volun­tat real, sobre­tot en les esquer­res, d’accep­tar aquest esquema?
Una cosa és la presa de posició teòrica que hi pugui haver en les esquerres, i una altra cosa és la necessitat de construir una cultura i un sentiment federal, que això és més complex. La qüestió, finalment, és si hi ha una perspectiva política i històrica més racional que aquesta, la d’intentar combinar un autogovern potent que es basi en el reconeixement de la realitat plurinacional amb una cooperació fraternal de la nació espanyola, en tant que nació de nacions, al voltant d’un projecte compartit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s